dimarts, 26 de novembre del 2013

DENÚNCIA


LES CAMES
ANTINATURALS
ELS BRAÇOS
DE FILFERRO
TRETS FACIALS
ENQUADRATS PER MORTÍFERES FACCIONS XUCLADES 

¿Model? Indubtablement, NO
o
¿Penjador?



CONSUMISME, 

En quin sentit?

No ens enganyin, 

la moda és consumisme, no 

CONSUMIR-SE

*extret de la pàgina web reina d'Inditex: http://www.zara.com/es/ca/lookbook/trf/in-the-evening-c524501.html -> LOOKBOOK col·lecció "In the Evening"; secció TRF (joves) 26/11/2013

diumenge, 20 d’octubre del 2013

CREAICK

Jo crec
crec en la reiteració estúpida
crec en la acció
crec en la força psicològica
crec en la oratòria
crec en la llibertat d'opinió
crec en tombar i en les futures tombes del poder corrupte
crec en la informació
crec en l'idealisme

crec que en la utopia sense la seva qualitat bàsica
crec en la realització
crec en el món molt igual

Jo crec que tot es pot curar
Crec en el benestar
Jo crec que podem igualar
mentre disminuïm
Crec en un món bo
Crec en un mon, un ton i un son units,
crec en el nit i la sol,
no crec en cap de les distincions
crec en  Zenòbies sense "de"s,
[no hi ha mai més el "de"]
tampoc crec en la força per la raó,
crec en el cap, el de sobre el clatell.

Jo crec que podem canviar-ho tot
Crec en la reireireiteració per fer l'acció
(ep, no crec en l'absolutisme
ni en les dictadures del 87%)
crec que la ignorància MATA
no crec en enganys
no crec en manipulacions ni en recessions
no crec en substituir l'avenç pel DOGMA.
no crec en el dogma humà
crec en l'espiritualitat,
crec en la individualitat col·lectiva
crec en el puny de dins el tors
i crec en la força de la llum.

Crec que les estrelles es poden comptar*
Crec en la vida
crec en el record,
i crec en la manca,
crec en la vida
i crec en les persones
crec en els qui tenen deutes amb el món
crec, crec, crec, en la cooperació.
coopera(c)ció.

Sono com un grill que crec, sempre crec,
crec en TOTS sent grills fent xivarri
cric, crec, crec, cric, crec, cric, crec , crec, CREC, CREC, CREC,
fent caure i fent craure.
Re-TOMBANT-ho TOT fent CRAC.


i CRAC




EN AIXECAR la MANTA








PS:


I   "gRRRillarem" en i amb tots els sentits amb tRRRiple vibRRRant.

dimecres, 21 d’agost del 2013

Tied


You have us tied
Because of the l***
You have us tied,
Because we need to be connected

You have us tied
To a world that is fiction
… which hurts our minds and senses.
 
You know all of us,
Because of the l***
We think we share
But we are only exhuming
Not truly giving.
You play, bloodily, with us
And we, blind, let you...
Following the condensed Cloud
Of
Tweets which become Barks

Of
Strangers who become “friends”

and
Fruits becoming religions.
It's sad being marionettes





dimecres, 10 d’abril del 2013

Odissea als dubtes



¿Món imaginari

o món real?

¿Mon imaginari

o mon real?

No, Canadà no.

Tot i que m’agradaria.

M’agradaria...

M’agrada sentir

M’agrada estar viva

¿ Una plana a la nova -pèdia

   on n'hi constin tres cents?



Si ara tots els esquemes s’han trencat;

Qui deia ser verda passa a ser lila (*sang)

Perquè no passar de ser uniforme a ser plural?

Perquè no confiar en la passió?

Perquè no viure?

Perquè (no) ser lliure?



¿Món imaginari o

Món real?

¿Mon imaginari o

Mon real?

(Serà que hauré de creuar l’oceà?)

Molts quilòmetres et faran (h/d)o(m/n)(e/a)

O potser només tancar els ulls et farà (h/d)o(m/n)(e/a),

O et farà O.



Admiro aquells qui segueixen els seus somnis;

La qüestió és simple: estar o marxar

Obeir el món dels bitlleters o

Obeir el color de la meva sang.



Confio en aquells que van a contracorrent.

Aquells que estan més amunt de les mirades i de l’enveja,

On em toca ser a mi? M’hi toca ser-hi.

Sóc la caputxeta d’un conte on no he trobat el llop, ¿cap on vaig fins el meu destí?

Pel camí rocós o per l’enjardinat? I quin és quin? Hi haurà l’àvia al final del camí? Hi haurà pastís?

Pot ser ni serà de pasta de full; ni això necessita tanta volta de full.



¿Món imaginari 
o  món real?
 
I qui em diu que hi podré viure a l’imaginari?

I qui em diu que no cauré? Que no em quedaré sense tinta? Que no se m’esgotarà la sang?

I al món real hi aguantaré?

Sí, em diran, és Llei de Vida

De la vida dels banquers.

De la vida dels mentiders.

De la vida dels esclaus.

De la vida dels qui canvien el món.

De la vida dels qui viuen a la realitat.

Dels qui són valents, dels qui realment són.

De la vida dels qui lluiten per les raons.
És que és sempre una utopia? 

El poder és omniscent.

Des de les vides dels ibers.

I si canvio de color? I si la resposta està en això (^)?




Jo també me’l vull menjar, jo vull fer-lo del meu color.

I l'enveja i la por?



 

odissea


f. [LC] Llarg anar d’uns llocs a d’altres abans d’aconseguir el que hom es proposa.


QUÈ ÉS EL QUE HOM ES PROPOSA?


dilluns, 25 de març del 2013

De sobte vs Boldness


De sobte tot canvia.

És estrany no?
Analitzem la frase,
Què és " de sobte "? Suddenly en anglès, de repente en castellà; de manera sobtada, i de manera sobtada passen les coses, i les més importants. El complement circumstancial de mode (o de temps?). Una merda.
Vides en paral·lel, i un punt. El punt en que van creuar-se, perquè estan lligades de per si, d'arrel, i de soca-arrel,  de naixement, són família. I el punt en que es tornen a creuar.
Una trucada, una vídeo-trucada en aquests temps, que no et porta bones noves, i acabes tocada. (rodolí fàcil). Una merda.
Hauria d'haver començat pel verb, (el professor de llengua m'ho diria), CANVIA. Fa por, o què? A mi abans no, ara sí. Depèn de la connotació, i aquí la va tenir negativa. Segons el diec: 

canviar 



v. tr. [LC] Treure (alguna cosa) i posar-ne una altra al seu lloc.


 Una altra merda. Perquè no s'ha de treure res, i suplantar encara menys. 

Subjecte de l'oració: tot. Què és tot? Un pronom indefinit em sembla recordar... Quina ironia més graciosa, és indefinit però ens representa a tots, a tots els petits éssers d'aquest món i als grans. Serà que sí, que no hi ha res definit. En aquesta situació. L'únic que és vàlid és lluitar.
Aquest, el més maco complement directe (mec, error, atribut de la subordinada adjectiva que funciona com a C.N. meeeeeeec x2 és el subjecte!) que he escrit d'unes quantes línies fins ara.
I com es lluita en la distància? Sí, si, si... Energia, enviada per correu espiritual i telepatia pragmàtica.

De sobte (CCM), els dies passen, la vida segueix, volen fulles del calendari amb les piles de l'antic rellotge; no ho has oblidat, només arraconat dins d'un racó (què redundant marta!) del teu cor, però sempre és allí.

Passen els dies, renegues del que havies fet abans, creus deixar de creure en coses, i li pregues al futur; quan un insensible i desentès pregunta: quant de temps li han donat de vida? 
Què brusc! Què malparit! Què sobtat!

Però en el moment no et molesta, perquè no hi creus, ni en el significat més mínim d'aquesta pregunta amb aires de maleïda afirmació.
Però després al cotxe penses, merda. I ja no hi ha res arraconat dins del teu cor. Ara ho és tot.

(Però l'audàcia, la valentia i l'esperança també ho són tot.)