De sobte tot canvia.
És estrany no?
Analitzem la frase,
Què és " de sobte "? Suddenly en anglès, de repente en castellà; de manera sobtada, i de manera sobtada passen les coses, i les més importants. El complement circumstancial de mode (o de temps?). Una merda.
Vides en paral·lel, i un punt. El punt en que van creuar-se, perquè estan lligades de per si, d'arrel, i de soca-arrel, de naixement, són família. I el punt en que es tornen a creuar.
Una trucada, una vídeo-trucada en aquests temps, que no et porta bones noves, i acabes tocada. (rodolí fàcil). Una merda.
Hauria d'haver començat pel verb, (el professor de llengua m'ho diria), CANVIA. Fa por, o què? A mi abans no, ara sí. Depèn de la connotació, i aquí la va tenir negativa. Segons el diec:
canviar
1 v. tr. [LC] Treure (alguna cosa) i posar-ne una altra al seu lloc.
Una altra merda. Perquè no s'ha de treure res, i suplantar encara menys.
Subjecte de l'oració: tot. Què és tot? Un pronom indefinit em sembla recordar... Quina ironia més graciosa, és indefinit però ens representa a tots, a tots els petits éssers d'aquest món i als grans. Serà que sí, que no hi ha res definit. En aquesta situació. L'únic que és vàlid és lluitar.
Aquest, el més maco complement directe (mec, error, atribut de la subordinada adjectiva que funciona com a C.N. meeeeeeec x2 és el subjecte!) que he escrit d'unes quantes línies fins ara.
I com es lluita en la distància? Sí, si, si... Energia, enviada per correu espiritual i telepatia pragmàtica.
De sobte (CCM), els dies passen, la vida segueix, volen fulles del calendari amb les piles de l'antic rellotge; no ho has oblidat, només arraconat dins d'un racó (què redundant marta!) del teu cor, però sempre és allí.
Passen els dies, renegues del que havies fet abans, creus deixar de creure en coses, i li pregues al futur; quan un insensible i desentès pregunta: quant de temps li han donat de vida?
Què brusc! Què malparit! Què sobtat!
Però en el moment no et molesta, perquè no hi creus, ni en el significat més mínim d'aquesta pregunta amb aires de maleïda afirmació.
Però després al cotxe penses, merda. I ja no hi ha res arraconat dins del teu cor. Ara ho és tot.
(Però l'audàcia, la valentia i l'esperança també ho són tot.)
