Tinc el puny malferit tibant cap a tots els costats, amb les roges falanges engrandides comprimint la tràquea mentre, al final de la cavitat, hi ha arraconats els parell de consegüents òrgans vitals.
Les agulles que
punxen no són d’acupuntura fina, rasquen, desinflen i esveren el puny que ara
vibra- o esternuda. Si es un esternut, miraré cap el sol, acompanyaré a Icar
ben amunt, vull treure tots els virus de cop.
Em temo que ho és
i, aquests verds, han metamorfosat.
Puc dir que s’hi
han instal·lat, tindré el puny engripat. A l’espera de la Primavera a base de
taronges i aprenent àrab, per si de cas,
que si hi ha un aixecament emocional, cal anar preparat.
