Portar un tros de literatura dins de la butxaca del pantaló és curiós si tenim en compte que hem perdut la simbologia del nostre dia a dia. Sembla que el canvi climàtic ha contribuit a que no entenguem el perquè de les castanyes quan ve el “halloween”, si estem a 25 graus un diumenge de finals d’octubre. El planeta es rebela i no és díficil d’advertir mentre per tornar a casa des de la capital cal fer les mil i una un dia de pluja, i el rodalies, per descomptat, no agafar.
Potser estem més connectades del que creiem, nosaltres amb la mama terra quan en cada little chat de bar o de classe de facultat hi surt la “crisi” com un pètal que brota (petuloso) de les tijes que fan arrel a la terra més terra de totes. A cada una de les branques de l’arbre de la vida hi ressona la paraula “crisi”, és la melodia de l’avui: una crisi de valors, de simbolismes, d’aproximacions culturals i de metafísica mundana. Perquè, perquè, perquè?
Perquè, perquè, perquè tantes paraules juntes sense cap tipus de sentit?
Perquè, perquè, perquè hi ha un lloguer que hem de pagar a fi de mes?
Perquè quantifiquem les hores amb diners? Perquè estem lligades a un estat i no tenim un vincle més profund amb la del costat, amb la veïna del cinquè? el cuiner del restaurant xinès de vora casa o l’hindú del 24 hores del poble?
Perquè, perquè, perquè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada